ACTIVITAT 06 Especial Visita del bisbe de Roma BXVI

És possible que una persona no estigui a favor de l'Església i en canvi sí de la tota la gent que està involucrada en ajudes humanitàries cristianes? Jo en sóc una d'elles.

Considero que el missatge de Jesús és el d'ajudar a la gent necessitada i que no hi hagi pobresa al món. Aquest és un missatge molt bonic i que voluntaris que van a zones pobres com és el cas de P. Martín Lasarte a Angola, Àfrica és el que realment importa d'aquesta religió. En canvi, crec que les persones que creuen en el Papa haurien de veure que ell és el primer que no respecta del tot el que molts altres sacerdots, pares, monges etc. fan. Per tant, la carta dirigida al diari del New York Times no deixa de ser un missatge amb el que estic completament d'acord. Quan una persona llegeix el que han escrit sobre les conductes sexuals d'alguns sacerdots pot arribar a pensar que tota la gent involucrada en aquesta religió ho fa, quan, en realitat tan sols és una minoria. Crec que el que fa aquesta gent és admirable i ha viscut coses que són molt traumàtiques i que tot i això segueixen endavant, ajudant a la gent necessitada. Per tant, ho lligaria amb el vídeo de l'àvia i el seu nét. Gràcies a l'ajuda i la comprensió de persones voluntàries religioses aquesta vella dona podrà descansar en pau sabent que el seu nét tindrà un lloc on estar-hi. Per tant, com a conclusió afirmo que la religió cristiana esta en molts llocs i que el seu objectiu és el d'ajudar a la gent tot i que sempre hi ha algú que farà el contrari.

ACTIVITAT 05 I jo, com camino?

Amb quin estil t’identificaries més, amb el de la protagonista del text 3 o amb el del protagonista del text 4?

Realment no m'identificaria amb cap dels dos però si hagués d'escollir agafaria el text 4 ja que el 3 el descarto completament. Crec que per sobre de l'amor va la coherència i sempre tocar de peus a terra. Per tant, considero que el fet d'enamorar-se no és un problema sinó tot el contrari però no fa falta deixar els estudis i la feina. Les dues coses es poden compaginar si es saben fer bé. Per tan em quedaria amb el 4 que ens parla de la por a dir algun sentiment. Crec que això m'ha pogut passar alguna vegada, la por o la vergonya de pensar : i ara, que diran els altres? o que pensarà de mi?

Quins avantatges té per a la vida comportar-se com la protagonista del text 3?

La persona que es comporta d'aquesta manera té un avantatge ja que no necessita ser molt calculador i preocupar-se molt per una cosa sinó que deixa que les coses passin sense pensar en les conseqüències i viure la vida al màxim, crec que hi ha persones que pensen així i és una sort ja que jo, personalment, trobo molt complicat. Sóc una persona que necessita pensar les conseqüències e les seves accions.

Quins avantatges trobes que pot tenir el comportament del protagonista del text 4 per a la seva vida?

No trobo cap avantatge per el protagonista del text 4. Ja que no és capaç de fer un pas endavant.

Quins inconvenients trobes que pot tenir al llarg de la seva vida la protagonista del text 3 si actua sempre d’aquesta manera?

Crec que la noia de el text 3 té un inconvenient molt greu. Crec que és massa sentimental ja que l'amor la cega. No sap veure més enllà de l'amor que sent per el noi. Crec que deixar la carrera i els estudis és una cosa que mai s'ha de fer ja que com he dit abans, les dues coses es poden compaginar perfectament.

Quins inconvenients trobes que pot tenir al llarg de la seva vida el protagonista del text 4 si té sempre un patró d’acció semblant?

Si sempre actua d'aquesta manera el noi tindrà problemes per adaptar-se a la societat ja que en la vida s'han de fer molts passos endavant i no s'ha de llençar mai la tovallola abans de temps. A aquest noi li falta una mica de valentia i seguretat.

ACTIVITAT 04 El buscador

"Quan un jove compleix els 15 anys els seus pares li regalen una llibreta, com aquesta que tinc aquí, penjada al coll. I és tradició entre nosaltres que a partir

d’aquell moment, cada vegada que un no gaudeix intensament d'alguna cosa, obri la llibreta i anoti en ella:

a l'esquerra, què va ser el dèficit... i a la dreta, quant temps va durar aquest."

Realment porto poca vida viscuda per tal d'explicar molts dèficits però tot i això alguns en tinc. L'únic dèficit que recordo amb força i que va

durar molt va ser el curs passat, anímicament no estava bé i estava com deprimida a causa de la família, els amics, la baixada tant sobtada de les no

tes com a conseqüència... i podria dir que va ser una tendència a la tristesa, tal i com diu el llibre. Però no recordo cap altre dèficit. En total podríem dir que en la meva làpida posaria: Laia Munuera Mena, 7 mesos. No sé si és molt o és poc, però si sé que no tornaré a caure un altre cop, de les caigudes se n'apren.

ACTIVITAT 03 Com cuidem les dimensions personals

Com a persones necessitem sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i això comporta acceptar les coses tal com són i tenir una aproximació del que hi ha al nostre voltant per tal de arribar a ser un buscador complet per començar la nostra recerca.

- La dimensió física. Per tal de treballar i cultivar la nostra dimensió física hem d'estar primerament a gust amb nosaltres mateixos, necessitem acceptar-nos tal com sóm i cuidar-nos. No fer bestieses amb el nostre cos perquè no estem fets de pedra.

- La dimensió emocional. Els éssers humans tenim sentiments. I per treballar i cultivar-los crec que es necessita ser empàtic per tal de saber el que les altres persones senten i no ferir els sentiments de la gent del nostre voltant. Considero que cultivar els nostres propis sentiments és fàcil (tot i que hi hagi gent que es fa el dur i no els mostra mai) en canvi, la dificultat arriba en el moment en que has de respectar els sentiments dels altres, les pors, els valors de cada persona...

- La dimensió intel·lectual. Cultivem la nostra dimensió intel·lectual posant-hi inetrès per les coses. Si cada dia el veiem com una nova oportunitat per aprendre alguna cosa nova vol dir que la nostra dimensió és molt satisfactòria. En canvi, si mai posem interès per les coses i no volem aprendre res de nou, la nostra dimensió mai millorarà i per tant ens sentirem poc valuosos.

-La dimensió de la natura. L'home i la natura estan molt arrelats i tot i que no ho notem tenim una força atracció. Per tant, per poder millorar i treballar aquesta dimensió el bàsic és el fet de cuidar-la, hem de cuidar el medi ambient perquè és el nostre entorn, és on vivim i sense ella no podriem sobreviure.

-La dimensió social. Per treballar i cultivar aquesta dimensió necesistem empatia (tal com he dit abans), comprensió per tal de poder estar amb altres persones i que et valorin. S'ha de respectar perquè t'agrada que ells també et respectin a tu. D'aquesta manera conviure amb gent no ha de ser cap problema.

-La dimensió Transcendent. Per cultivar aquesta dimensió necessitem veure més enllà de les coses i no conformar-nos, sempre hi ha un perquè en tot. Ja que nosaltres tenim unes possibilitats infinites.

Si totes aquestes diemensions es compleixen serem cada cop més feliços i cada cop més nosaltres mateixos.

ACTIVITAT 02 El meu jo

Què faria si em diagnostiquessin d'una malaltia greu? Realment no sé com pensaria, el més segur és que al principi no pogués assumir-ho però desprès de moltes hores de pensar i reflexionar potser acabaria canviant la meva forma de pensar i veure la vida i les coses que hi ha al meu voltant d'una altra manera.

Si em preguntessin...

- Com resumiries la teva infància? Quines són les persones a qui més has admirat i que més t’han ajudat?

• La meva infància ha estat molt satisfactòria, sempre he estat envoltada de gent que m'estima i que ha fet tot el possible perquè fos feliç, i així va ser. Tot i tenir els pares separats desde fa temps, no em va suportar cap inconvenient perquè sempre he estat acostumada a això i els pares m'han ensenyat a portar-ho amb normalitat. Les persones que més he admirat han estat sense dubte els meus pares, i el meu padrastre i madrastra. Ells sempre han estat allà. També he admirat molt a dos tutors de la meva antiga escola que han estat allà sempre al meu costat i també a la meva família i amics que sempre treuen un somriure en els mals moments.

- Com han estat els moments més importants de la teva vida (moments alegres, tristos...)?

• Els moments més importants de la meva vida han estat alegres ja que crec que les males experiències cal borrar-les de la ment i tornar a començar. Tot i que els mals moments sempre són més fàcils de recordar els moments alegres són els més importants per a mi.

- Quins han estat els moments més alegres de la vida?

• En recordo molts però especialment aquells de diversió, riure amb els amics, les festes d'aniversari amb la família i sobretot el teatre. Fer tetre és i serà una de les coses més alegres de la meva vida.

— Quins els més tristos?

• Pocs. Potser la mort de la meva àvia o el fet de no haber conegut mai al meu avi però tot i això considero que són coses que tothom ha de passar i, per tant, no són tant tristos com semblen ja que és una cosa esperada, que saps que tard o d'hora passarà.

— Com et definiries a tu mateix en aquest moment de la vida?

• Madurar. Madurar seria la paraula més precisa per aquest moment. Tot el que ens envolta ens ajuda a madurar i fer-nos més persones. També sóc molt feliç i riallera.

— Quin creus que és el sentit de la teva vida?

• Viure. El sentit és el de viure i gaudir de la vida que tenim i de les oportunitats que molts no en tenen. Sobretot gaudir.

— Creus que val la pena viure? Per què?

• Sí que val la pena viure, crec que hem estat creats per això, per viure.

ACTIVITAT 01 Presentació personal

Hola sóc la Laia Munuera, i aquest és l'inici del nou bloc de religió.

En aquesta assignatura espero evolucionar com a persona, espero entendre el perquè de moltes coses que avegades ni tan sols m'he plantejat. A mida que vagi passant el curs desitjo haber après el sentit de la vida i els valors més importants que necessita una persona per ser feliç.

Aquest bloc es diu les dues cares de la vida

perquè en ell vull representar les diferents pors i alegries que una persona (sigui de la nostra edat o adulta) pugui tenir al llarg de la seva vida.