Realment no m'identificaria amb cap dels dos però si hagués d'escollir agafaria el text 4 ja que el 3 el descarto completament. Crec que per sobre de l'amor va la coherència i sempre tocar de peus a terra. Per tant, considero que el fet d'enamorar-se no és un problema sinó tot el contrari però no fa falta deixar els estudis i la feina. Les dues coses es poden compaginar si es saben fer bé. Per tan em quedaria amb el 4 que ens parla de la por a dir algun sentiment. Crec que això m'ha pogut passar alguna vegada, la por o la vergonya de pensar : i ara, que diran els altres? o que pensarà de mi?
La persona que es comporta d'aquesta manera té un avantatge ja que no necessita ser molt calculador i preocupar-se molt per una cosa sinó que deixa que les coses passin sense pensar en les conseqüències i viure la vida al màxim, crec que hi ha persones que pensen així i és una sort ja que jo, personalment, trobo molt complicat. Sóc una persona que necessita pensar les conseqüències e les seves accions.
No trobo cap avantatge per el protagonista del text 4. Ja que no és capaç de fer un pas endavant.
Crec que la noia de el text 3 té un inconvenient molt greu. Crec que és massa sentimental ja que l'amor la cega. No sap veure més enllà de l'amor que sent per el noi. Crec que deixar la carrera i els estudis és una cosa que mai s'ha de fer ja que com he dit abans, les dues coses es poden compaginar perfectament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada