Activitat 15 Per acabar la societat...un bri d'esperança i Ateu? però..de què? Els ateismes

ACTIVITAT 1. Ja hem explicat a classe una mica les 6 tipus de pors que podem trobar en la societat hipermoderna però hi ha una cara de la societat que també dóna molta llum. En aquesta activitat hauràs de descubrir aquesta llum.

M'agarda moltíssim aquest projecte. Crec que actualment hi ha moltissimes persones pessimistes que només fan que queixar-se. És hora de millorar la societat i d'actuar. Som persones humanes i som responsables del que passa al nostre voltant. Per tant, hem d'intentar millorar les coses que no estan bé, ser inmaginatius i trobar idees noves que ens ajudin a fer un món millor. Per tant, hem de ser utòpics, i pensar en un món perfecte. Hem de buscar alternatives i crear, innovar.

Una de la informació que ens explica aquí i que ens diu què podem fer per millorar el món és el de la consumició. Actualment consumim sense tenir necessitat. Tenim masses coses a l'abast i consumim més del compte. Per tant, hem de pensar en els països pobres que no tenen aquesta sort. A més a més, aquest països són els que donen les matèries primeres per a la nostra consumició. Per tant, hem de tenir un comerç just. Hem de pagar el que es mereix la gent i no pas una misèria.

ACTIVITAT 2. Llegeix aquest conte i comenta què et sembla l’exemple que posa el barber i la resposta que li dóna el client. Quin missatge creus que transmet el conte? Raona la teva resposta.

Un home va anar al barber a tallar-se els cabells i retallar-se la barba. Com és costum en aquests casos, va entaular una conversa entretinguda amb la persona que l’atenia. Van parlar de tantes coses que, de cop i volta, van tocar el tema de Déu, i el barber va dir:

-Fixi’s, senyor, que jo no crec que Déu existeixi, com vostè diu ...

-Però, per què ho diu vostè, això? -va preguntar el client.

-Doncs és molt fàcil, n’hi ha prou de sortir al carrer per adonar-se que Déu no existeix. 0, si no, digui’m: potser, si Déu existís, hi hauria tants malalts o nens abandonats? Si Déu existís no hi hauria sofriment, ni tant de dolor en la humanitat. Jo no puc pensar que existeixi un Déu que permeti totes aquestes coses.

El client es va quedar pensant un moment, però no va voler respondre per evitar una discussió. EI barber va acabar la seva feina i el client va sortir del negoci. Acabava d’abandonar la barberia quan per davant seu va passar un home amb una cabellera i un barba molt llarga i descurada. Llavors, el client va fer mitja volta i va tornar a entrar a la barberia. En entrar, li va dir al barber:

-Sap una cosa? Els barbers no existeixen!

-Com que no existeixen? -va preguntar el barber-o Si jo sóc aquí, i sóc barber!-

No -va dir el c1ient- no existeixen perquè si existissin no hi hauria persones amb els cabells i la barba tan llargs com els d’aquell home que va pel carrer.

-Però els barbers sí que existeixen -va protestar el del gremi- El que passa és que aquestes persones no se m’acosten perquè les arregli.

-Doncs això!, -va somriure el client-. Déu sí que existeix, el que passa és que les persones no el busquen o no volen saber-ne res. I per això, potser, hi ha tant dolor i tanta misèria en el món.

Trobo que aquest conte no fa una comparació prou acurada. Crec que comparar a Déu amb un barber no és el més correcte. Entenc que ens digui que les persones som les que ens hem d'acostar a Déu, però considero que creure-hi no és sinònim de cura. Per creure en Déu no ho tens tot solucionat.

ACTIVITAT 14 La síndrome del comandament a distància

Actualment, la televisió, l'Internet, l'ordinador, el mòbil i tota sèrie d'objectes electrònics ens provoquen el mateix fenomen que el de la droga, l’addicció. És una conducta repetitiva que es fa un hàbit i és molt difícil d'eliminar-lo. Per exemple, cap adolescent podria estar tot un dia sense utilitzar el mòbil, perquè forma part de la seva rutina. Per què aquesta síndrome?

- Perquè podem arribar a trobar una gran quantitat de productes que ens satisfan i això ens crea una addicció.

-Ets l'amo, tu consumeixes el que desitges, veus el que tu vols. Quan utilitzem Internet, per exemple, podem entrar a un portal o a un altre, depenent del que vol el consumidor i el que necessita.

-Tot i això, ens pot crear una certa insatisfacció i mostrar interès per tot i per res. Volem posseir-ho tot al mateix temps. En la televisió canviem de canal en quan posen anuncis, o veiem la primera meitat d'una sèrie i acabem veient la segona meitat d'un documental que fan en una altra emissora. També amb el mòbil passa el mateix, volem tenir-ho tot i que qualsevol cosa estigui al nostre abast. Volem càmera de fotos, de vídeo, llanterna, jocs, música, notes, Internet, xats i sobretot poder trucar i enviar missatges. Potser arribarà un moment en que voldrem portar fins i tot el nostre cotxe dins?

-Tants aparells i el fet de voler-ho tot ens crea un gran accés d’informació i, fins i tot, notícies que corren per Internet o per la televisió arriben a ser falses ja que tenim una gran incapacitat de fer síntesi del que passa al món.

-El comandament a distància té un efecte sedant. Per exemple, a altes hores de la nit preguntes: -Tens son? -Sí, però em quedo al sofà. També podem aplicar-ho amb l'ordinador i amb el mòbil. Tens son però prefereixes xafardejar una mica per la xarxa o jugar a un joc amb el telèfon fins que t'agafi el son.

-La televisió, l'Internet i altres compleixen la llei del mínim esforç. Un gran exemple és el de cortar y pegar amb el qual, qualsevol informació que necessitis trobar, amb el simple fet d'escriure el nom a google i clicar el primer link, ens porta a un portal on ja trobes tota la informació extreta i resumida i només et fa falta copiar-ho al treball i entregar-lo. Aquest, és clarament l'exemple de la llei del mínim esforç que pot suposar-nos les noves tecnologies.

Per tant, necessitem evolucionar i evitar que aquesta síndrome ens afecti del tot.