divendres, 20 de maig del 2011

Activitat 15 Per acabar la societat...un bri d'esperança i Ateu? però..de què? Els ateismes



ACTIVITAT 1. Ja hem explicat a classe una mica les 6 tipus de pors que podem trobar en la societat hipermoderna però hi ha una cara de la societat que també dóna molta llum. En aquesta activitat hauràs de descubrir aquesta llum.

M'agarda moltíssim aquest projecte. Crec que actualment hi ha moltissimes persones pessimistes que només fan que queixar-se. És hora de millorar la societat i d'actuar. Som persones humanes i som responsables del que passa al nostre voltant. Per tant, hem d'intentar millorar les coses que no estan bé, ser inmaginatius i trobar idees noves que ens ajudin a fer un món millor. Per tant, hem de ser utòpics, i pensar en un món perfecte. Hem de buscar alternatives i crear, innovar.

Una de la informació que ens explica aquí i que ens diu què podem fer per millorar el món és el de la consumició. Actualment consumim sense tenir necessitat. Tenim masses coses a l'abast i consumim més del compte. Per tant, hem de pensar en els països pobres que no tenen aquesta sort. A més a més, aquest països són els que donen les matèries primeres per a la nostra consumició. Per tant, hem de tenir un comerç just. Hem de pagar el que es mereix la gent i no pas una misèria.


ACTIVITAT 2. Llegeix aquest conte i comenta què et sembla l’exemple que posa el barber i la resposta que li dóna el client. Quin missatge creus que transmet el conte? Raona la teva resposta.

Un home va anar al barber a tallar-se els cabells i retallar-se la barba. Com és costum en aquests casos, va entaular una conversa entretinguda amb la persona que l’atenia. Van parlar de tantes coses que, de cop i volta, van tocar el tema de Déu, i el barber va dir:

-Fixi’s, senyor, que jo no crec que Déu existeixi, com vostè diu ...

-Però, per què ho diu vostè, això? -va preguntar el client.

-Doncs és molt fàcil, n’hi ha prou de sortir al carrer per adonar-se que Déu no existeix. 0, si no, digui’m: potser, si Déu existís, hi hauria tants malalts o nens abandonats? Si Déu existís no hi hauria sofriment, ni tant de dolor en la humanitat. Jo no puc pensar que existeixi un Déu que permeti totes aquestes coses.

El client es va quedar pensant un moment, però no va voler respondre per evitar una discussió. EI barber va acabar la seva feina i el client va sortir del negoci. Acabava d’abandonar la barberia quan per davant seu va passar un home amb una cabellera i un barba molt llarga i descurada. Llavors, el client va fer mitja volta i va tornar a entrar a la barberia. En entrar, li va dir al barber:

-Sap una cosa? Els barbers no existeixen!

-Com que no existeixen? -va preguntar el barber-o Si jo sóc aquí, i sóc barber!-

No -va dir el c1ient- no existeixen perquè si existissin no hi hauria persones amb els cabells i la barba tan llargs com els d’aquell home que va pel carrer.

-Però els barbers sí que existeixen -va protestar el del gremi- El que passa és que aquestes persones no se m’acosten perquè les arregli.

-Doncs això!, -va somriure el client-. Déu sí que existeix, el que passa és que les persones no el busquen o no volen saber-ne res. I per això, potser, hi ha tant dolor i tanta misèria en el món.

Trobo que aquest conte no fa una comparació prou acurada. Crec que comparar a Déu amb un barber no és el més correcte. Entenc que ens digui que les persones som les que ens hem d'acostar a Déu, però considero que creure-hi no és sinònim de cura. Per creure en Déu no ho tens tot solucionat.


dijous, 5 de maig del 2011

ACTIVITAT 14 La síndrome del comandament a distància

Actualment, la televisió, l'Internet, l'ordinador, el mòbil i tota sèrie d'objectes electrònics ens provoquen el mateix fenomen que el de la droga, l’addicció. És una conducta repetitiva que es fa un hàbit i és molt difícil d'eliminar-lo. Per exemple, cap adolescent podria estar tot un dia sense utilitzar el mòbil, perquè forma part de la seva rutina. Per què aquesta síndrome?

- Perquè podem arribar a trobar una gran quantitat de productes que ens satisfan i això ens crea una addicció.

-Ets l'amo, tu consumeixes el que desitges, veus el que tu vols. Quan utilitzem Internet, per exemple, podem entrar a un portal o a un altre, depenent del que vol el consumidor i el que necessita.

-Tot i això, ens pot crear una certa insatisfacció i mostrar interès per tot i per res. Volem posseir-ho tot al mateix temps. En la televisió canviem de canal en quan posen anuncis, o veiem la primera meitat d'una sèrie i acabem veient la segona meitat d'un documental que fan en una altra emissora. També amb el mòbil passa el mateix, volem tenir-ho tot i que qualsevol cosa estigui al nostre abast. Volem càmera de fotos, de vídeo, llanterna, jocs, música, notes, Internet, xats i sobretot poder trucar i enviar missatges. Potser arribarà un moment en que voldrem portar fins i tot el nostre cotxe dins?

-Tants aparells i el fet de voler-ho tot ens crea un gran accés d’informació i, fins i tot, notícies que corren per Internet o per la televisió arriben a ser falses ja que tenim una gran incapacitat de fer síntesi del que passa al món.

-El comandament a distància té un efecte sedant. Per exemple, a altes hores de la nit preguntes: -Tens son? -Sí, però em quedo al sofà. També podem aplicar-ho amb l'ordinador i amb el mòbil. Tens son però prefereixes xafardejar una mica per la xarxa o jugar a un joc amb el telèfon fins que t'agafi el son.

-La televisió, l'Internet i altres compleixen la llei del mínim esforç. Un gran exemple és el de cortar y pegar amb el qual, qualsevol informació que necessitis trobar, amb el simple fet d'escriure el nom a google i clicar el primer link, ens porta a un portal on ja trobes tota la informació extreta i resumida i només et fa falta copiar-ho al treball i entregar-lo. Aquest, és clarament l'exemple de la llei del mínim esforç que pot suposar-nos les noves tecnologies.

Per tant, necessitem evolucionar i evitar que aquesta síndrome ens afecti del tot.

dijous, 7 d’abril del 2011

ACTIVITAT 13 La televisió


I jo davant la tele...què?

-Quins són els teus programes preferits?
M'agraden sobretot els programes humorístics, com Polònia i Crackòvia, perquè són gags satírics que et mostren l'actualitat del moment des d'un punt de vista diferent. També m'agraden sèries com Pulseres Vermelles, Fringe, Perdidos...

-Per què mires la televisió? Quin profit o satisfacció en treus?
Miro la televisió per divertir-me, distreure'm i passar-m'ho bé. També m'informo i aprenc coses noves amb les notícies i programes sobre ciències, cinema...

-Quines coses positives pot donar la televisió?
Ens enseny,a per exemple, l'actualitat del nostre món des de punts de vista molt diferents. Podem veure intereconomia per exemple, que es tracta d'un canal amb unes idees polítiques de dretes i, en canvi, tv3 té un pensament completament diferent. També ens informa i ens diverteix.

-Quantes hores la veus a la setmana?
Unes quatre hores, d'entre elles la meitat a l'hora de dinar.

-A casa la teniu encesa mentre dineu o sopeu junts?
Sí, però no ens desconcentra. Si hem de parlar sobre algun tema, la televisió està encesa però no li posem atenció, i, en alguns moments, podem estar callats per escoltar si hi ha alguna cosa important que diuen a les noticies. És a dir, sopem amb les noticies posades.

-Què no pot donar mai la televisió?
Movilitat, esport, dinamisme, comunicació, aire lliure...


Ètica i televisió... és possible?

-Fes una llista amb exemples de situacions i programes on has vist aquesta manera de fer.

Crits, malparlar, no escoltar als altres, pèrdua de la dignitat, falsedat, rumors...

Serietat, cultura, respecte, maduresa, organització, pau...

Mentides, manies, estereotips, poca informació, calúmnia...
EL GATO AL AGUA-INTERECONOMÍA:
http://www.youtube.com/watch?v=jGs76RAWzt8

Enseyar, cultura, informació, ciència, interès, història...

Diversió, ironia, actualitat, humor...

dijous, 24 de març del 2011

ACTIVITAT 12 La societat... el mòbil i altres



Després de l'activitat realitzada a classe sobre els mòbils, llegit el document: Mòbil nou? No, gràcies i vistos els videos A day may of glass i Blood in your mobile del programa de Tv3 Signes del temps, respon a les següents preguntes i penja-les al teu bloc.

1. Anota les reflexions que vares escriure a classe en veure els dos vídeos.

A day may of glass:
Amor, tecnologia, irreal, bona vida, família, vida fàcil, diners.
Blood in your mobile:
Desigualtat. Els nens treballen! Explotació, sense protecció i seguretat. Infern. No fem res per evitar-ho.


2. Valora el següent pensament del autor del documental: "No podía usar el móvil para enviarle un móvil a mi mujer o a mi hijo sabiendo que había gente muriendo en una guerra por culpa de ese móvil".
L'autor del documental no podia utilitzar un mòbil, de fet en té un de molt antic perquè sabent que a causa d'aquest mòbil la gent passa gana i hi ha guerres et fa sentir culpable.


3. Creus que a partir de conèixer aquesta situació global sobre el mòbil el teu consum respecte l'aparell hauria de variar? Raona el teu posicionament.
La meva visió del mòbil ha canviat completament. Tot i això, vivim en un món capitalista i tothom ens fa veure que tenir el millor mòbil, el més car i modern és el millor que pots tenir. Jo, com tots els adolescents, ens sentim atrets per aquestes novetats i, crec que a hores d'ara no podria deixar de tenir el mòbil que tinc. Però considero que més endavant potser sí. M'agradaria canviar però, sent realistes: no ho crec.

4. Activitat familiar. Tornar a fer l'exercici de classe del visionat dels dos vídeos amb el màxim de persones de la teva família i descriu les impressions, comentaris i diàlegs que sorgiren d'aquesta activitat familiar.
Després d'observar el primer vídeo em pensat en la sofisticació, tecnologia, diners, vida còmoda i tot d'un plegat una mica irreal. Però, el segon vídeo ens ha mostrat una gran desigualtat entre dos mons completament oposats. Creiem que en això no hem evolucionat gens. Des de temps immemorables, els més rics s'aprofitaven dels més pobres i la mà d'obra barata però la desigualtat no era tant gran com la que hi ha a l'actualitat. Nosaltres creiem que la solució no és la de no comprar més mòbils sinó que, per acabar amb aquest problemes, el que hem de fer és normalitzar i legislar el treball en totes les zones del món per tal de que les grans internacionals no puguin aprofitar-se. Per tant, no podem prescindir de la nova tecnologia ja que és el nostre futur però si podem posar mesures per tal de que cap població del món sigui explotada i treballi amb pèssimes condicions.

dijous, 24 de febrer del 2011

ACTIVITAT 11 La societat...com ens construeix?



A vegades és difícil adonar-se de les coses que no van bé, quan sempre s'han vist funcionar així. Donem una ullada, per exemple, al sistema educatiu per esbrinar en què l'han pogut influir els valors del modernisme.

- En una escola, es dedica temps a identificar i desenvolupar les habilitats que permeten...
... estimar la natura? NO
... conèixer les possibilitats de cadascú? NO
... estimar-se a un mateix i estimar els altres? NO
... confiar en un mateix? NO
... posar-se en la pell dels altres? NO
... entendre per què a vegades tenim ganes de plorar? NO
... entendre per què penso que no vull la meva vida? NO
... entendre per què a vegades odio? NO
... saber arriscar-me en coses importants? NO
... saber recuperar-.e després d'un fracàs? NO
... desenvolupar el meu silenci interior? NO
... parlar de les relacions amb l'altre sexe? NO

-Quines coses més creus que la escola oblida?
Crec que l'escola oblida ensenyar majoritàriament la ètica. És veritat que hi ha assignatures com la de religió que aprofundeixen més amb els coses personals i realment importants per a la vida però tot i això l'escola dóna importància als estudis i les notes. Per tant una altra cosa que l'escola oblida és a la d'ensenyar-te a relaxar-te, tranquil·litzar-te i no donar tot per perdut. Potser això si ho aprenguéssim, la majoria de nosaltres tindríem més ganes per anar a l'escola i estudiar.

-Creus que són importants?
Crec que els estudis són molt importants però aquestes coses que l'escola oblidar a la hora de ensenyar són molt més importants perquè t'ajuden a madurar com a persona i, a l'hora de la veritat una persona no et valorarà per si ets molt bona estudiant o mala estudiant sinó que et valorarà per el que ets i per com tractes als altres.

- Per què no hi són en els objectius de la majoria d'escoles occidentals?
Perquè considero que això és feina de la família i no pas de l'escola. A l'escola hi ha una sèrie de professionals que t'ensenyen coses i cultura però per ensenyar això no es necessita ser professional sinó que es necessita ser una persona normal amb una mica de sentit de la moral i ètica.

dijous, 10 de febrer del 2011

ACTIVITAT 10 La societat (I)




A partir d'aquests còmics escollits per mi intentaré escriure les sensacions i les preguntes que em venen el cap.

1a
És bo jugar desesuradament? O fins i tot, necessitem les màquines per ser feliços i no avorrir-nos actualment? Perquè no sabem conformar-nos amb els jocs de tota la vida?


2a
Sentim o escoltem? Perquè no valorem el que fan els pares i contestem a la primera? Perquè hi ha gent que pateix de fam i altres que no li donen importància al menjar?



3a





































Tenim llibertat d'expressió? Necessitem pensar el que els altres també pensen o podem ser lliures i tenir les nostres pròpies idees? Ens deixem portar per la multitud? La moda ens condiciona?

dijous, 3 de febrer del 2011

ACTIVITAT 09 La por a l'altre o a l'Altre

"Allò que els éssers humans estimen o odien no és pas l'essència de les coses o de les persones, sinó únicament el seu aspecte." Considero que aquesta frase té en part raó i en part no té raó. Crec que estimem una persona per la seva essència i per la seva forma de ser i no pas per la seva aparença física o aspecte, però tot i això, també s'ha d'aclarir que molts cops, quan no coneixem a una persona, la jutgem pel seu aspecte i podem arribar a evitar-ho o apartar-ho de nosaltres perquè no ho volem i creiem que allò serà dolent pel simple fet de que té un aspecte diferent. Per tant, aquesta frase la podem associar a nosaltres quan una persona no la coneixem i només la jutgem per l'aparença.
Algun cop he tingut "por" per alguna persona només pel seu aspecte, per exemple, més d'una vegada anant en un autobús, m'he trobat un seient buit al costat d'una persona que em feia mala espina, sigui per el seu vestuari o per la forma com es comportava, en aquests moments ha estat quan en lloc de seure i deixar els prejudicis he preferit estar-me dreta. Crec que això s'hauria de millorar i abans de actuar hauríem de pensar si realment val la pena no seure al seu costat, el més probable és que no perdis res i, que fins i tot puguis guanyar una amistat.

POR