"Quan un jove compleix els 15 anys els seus pares li regalen una llibreta, com aquesta que tinc aquí, penjada al coll. I és tradició entre nosaltres que a partir
d’aquell moment, cada vegada que un no gaudeix intensament d'alguna cosa, obri la llibreta i anoti en ella:
a l'esquerra, què va ser el dèficit... i a la dreta, quant temps va durar aquest."
Realment porto poca vida viscuda per tal d'explicar molts dèficits però tot i això alguns en tinc. L'únic dèficit que recordo amb força i que va
durar molt va ser el curs passat, anímicament no estava bé i estava com deprimida a causa de la família, els amics, la baixada tant sobtada de les no
tes com a conseqüència... i podria dir que va ser una tendència a la tristesa, tal i com diu el llibre. Però no recordo cap altre dèficit. En total podríem dir que en la meva làpida posaria: Laia Munuera Mena, 7 mesos. No sé si és molt o és poc, però si sé que no tornaré a caure un altre cop, de les caigudes se n'apren.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada