Què faria si em diagnostiquessin d'una malaltia greu? Realment no sé com pensaria, el més segur és que al principi no pogués assumir-ho però desprès de moltes hores de pensar i reflexionar potser acabaria canviant la meva forma de pensar i veure la vida i les coses que hi ha al meu voltant d'una altra manera.
Si em preguntessin...
- Com resumiries la teva infància? Quines són les persones a qui més has admirat i que més t’han ajudat?
- La meva infància ha estat molt satisfactòria, sempre he estat envoltada de gent que m'estima i que ha fet tot el possible perquè fos feliç, i així va ser. Tot i tenir els pares separats desde fa temps, no em va suportar cap inconvenient perquè sempre he estat acostumada a això i els pares m'han ensenyat a portar-ho amb normalitat. Les persones que més he admirat han estat sense dubte els meus pares, i el meu padrastre i madrastra. Ells sempre han estat allà. També he admirat molt a dos tutors de la meva antiga escola que han estat allà sempre al meu costat i també a la meva família i amics que sempre treuen un somriure en els mals moments.
- Els moments més importants de la meva vida han estat alegres ja que crec que les males experiències cal borrar-les de la ment i tornar a començar. Tot i que els mals moments sempre són més fàcils de recordar els moments alegres són els més importants per a mi.
- Quins han estat els moments més alegres de la vida?
- En recordo molts però especialment aquells de diversió, riure amb els amics, les festes d'aniversari amb la família i sobretot el teatre. Fer tetre és i serà una de les coses més alegres de la meva vida.
— Quins els més tristos?
- Pocs. Potser la mort de la meva àvia o el fet de no haber conegut mai al meu avi però tot i això considero que són coses que tothom ha de passar i, per tant, no són tant tristos com semblen ja que és una cosa esperada, que saps que tard o d'hora passarà.
— Com et definiries a tu mateix en aquest moment de la vida?
- Madurar. Madurar seria la paraula més precisa per aquest moment. Tot el que ens envolta ens ajuda a madurar i fer-nos més persones. També sóc molt feliç i riallera.
— Quin creus que és el sentit de la teva vida?
- Viure. El sentit és el de viure i gaudir de la vida que tenim i de les oportunitats que molts no en tenen. Sobretot gaudir.
— Creus que val la pena viure? Per què?
- Sí que val la pena viure, crec que hem estat creats per això, per viure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada